Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estacions de l'any. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estacions de l'any. Mostrar tots els missatges
dijous, 3 d’octubre del 2013
La tardor - IL·LUSTRACIONS
Al Pinterest he anat fent un recull d'il·lustracions relacionades amb la tardor.
dijous, 26 de setembre del 2013
SETEMBRE - Poemes
POEMES PEL MES DE SETEMBRE
ÉS AQUESTA LA NOSTRA CLASSE
És aquesta nostra classe,
entreu alegrement
que farem del temps que passi
un gran divertiment.
Obriu els ulls i les orelles
i la capseta de pensar
que hem vingut a passar un curs
ple de sorpreses per xalar.
Un dies farà sol,
d’altres s’enfosquiran
alguns caurà pluja o nevarà...
Però a la nostra classe
un cel privat ens aixoplugarà.
Barriel, Isabel
____________________
SETEMBRE
Els núvols de plom
enfosqueixen l'horitzó
i la nit arriba lenta
a un cel de llamps i trons.
Per omplir els ulls de por,
per sentir sols la remor
d'ofecs sospirs i plors
que ens obliguen a tancar l'agost.
I a rebre un setembre
que ens portarà tristor
disfressada de pluja i tardor.
Barriel, Isabel
____________________
SETEMBRE
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
Miquel Martí i Pol
La tardor - POEMES II
POEMES SOBRE LA TARDOR
AL POBLE, PLOU
En arribar, dolça tardor
com el plugim vol ser tempesta,
tornar al treball és perdre-ho tot:
la migdiada, riure, la gresca.
Aplega tard, cansat, el sol,
vol un camí menys traginer
ni vol pujar, estima el bosc,
la vella barca dels mariners.
Tota la plaça es va fent minsa,
massa garlaires per guarir el món,
massa velletes voler ser a missa,
manta rosaris pregant per tots.
Vatua els homes sense cap somni,
parlant de finques i de diners,
a cada casa, viu un dimoni,
a casa el ric, en viuen tres!
Al poble, plou sense cap pressa,
passen els joves mullats carrers,
cerquen les joves nova disfressa,
s'apropa l'hora del gran voler.
On trobaran bon maridatge,
la nova casa, el nou amor?
Enmig del bosc, tot és brancatge,
les fulles mortes volen fer el vol.
Joan Josep Roca Labèrnia
______________________
CADA FULLA PREN COLOR
Cada fulla pren color
quan s'instaura la tardor,
i si arriba una ventada
les porta el vent a fer una desfilada
per lluir sa brillantor
a aquella efímera passada.
Barriel, Isabel
______________________
COLOR TARONJA
Color taronja a la taula,
de tardor els aliments:
carbasses i moniatos,
pastanagues i pinatells,
taronges i l'ou de reig.
Els caquis i les mandarines,
i el color del vespre al cel,
quan el sol es retira
i s'amaga discretament.
Barriel, Isabel
______________________
DELS COLORS
Una abraçada al bosc
dels colors del foc
el disfressen de tardor.
Roig a les fulles de l'auró,
groc al brancam del castanyer,
taronja cremat sota el sol
i tots els marrons del món.
Conserven el seu verd
les fines fulles del pi,
l'alzina i el romaní
quan l'estiu toca a la fi.
Barriel, Isabel
______________________
ENS ABRAÇA LA TARDOR
Ens abraça la tardor,
ens regala llum cansada
entre remolins i ventades,
fum i roig de llenya i foc,
i el farcit gloriós del rebost…
Barriel, Isabel
______________________
ESTACIONS
Ens atrapa la tardor
amb la pluja i la frescor,
un cistell de rovellons,
la magrana i sa dolçor.
Barriel, Isabel
______________________
LES FORMIGOTES
Les formigotes
van al jardí,
totes treballen
fins a la nit.
Amb sis potetes
un guarnit cap
com van de pressa
cercant sembrats.
Un bri de palla,
un gra de blat,
sempre empenyent,
sempre avançant.
Les formigotes
ni tenen fam,
massa calor
per aturar.
El formiguer
encara és buit,
la reina mare
demana ajut.
Passen els dies,
passen les nits,
el formiguer
es va omplint.
Les formigotes
no poden més,
avui treballen,
canvia el temps.
No queden hores
per prendre el sol,
els núvols vénen,
porten tardor.
Joan Josep Roca Labèrnia
______________________
TEMPS DE TARDOR
Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.
A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.
A pluja,
a riuada,
a herba mullada.
Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.
Tot fa aquella olor
a temps de tardor.
Barriel, Isabel
dilluns, 16 de setembre del 2013
La tardor - POEMES
POEMES SOBRE LA TARDOR
Bofill, Puig, Serrat
LA TARDOR
Els arbres es muden
de roig i de groc,
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
Bofill, Puig, Serrat
CANÇÓ DE TARDOR
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens dur
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
Noé Rivas
LES FULLES SEQUES
Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
Àngel Guimerà
TEMPS DE CASTANYES
Has sentit el vent com bufa?,
has vist avui el gris al cel?.
És ja temps d'encendre l'estufa
o animar amb llenya seca el foc,
de torrar moniatos i castanyes
i explicar-uiiiiii- velles històries de por...
Isabel Barriel
diumenge, 13 de juny del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
dissabte, 22 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)