dijous, 26 de setembre de 2013

La tardor - POEMES II

POEMES SOBRE LA TARDOR

AL POBLE, PLOU

En arribar, dolça tardor 
com el plugim vol ser tempesta,
tornar al treball és perdre-ho tot:
la migdiada, riure, la gresca.
Aplega tard, cansat, el sol,
vol un camí menys traginer
ni vol pujar, estima el bosc,
la vella barca dels mariners.
Tota la plaça es va fent minsa,
massa garlaires per guarir el món,
massa velletes voler ser a missa,
manta rosaris pregant per tots.
Vatua els homes sense cap somni,
parlant de finques i de diners,
a cada casa, viu un dimoni,
a casa el ric, en viuen tres!
Al poble, plou sense cap pressa,
passen els joves mullats carrers,
cerquen les joves nova disfressa,
s'apropa l'hora del gran voler.
On trobaran bon maridatge,
la nova casa, el nou amor?
Enmig del bosc, tot és brancatge,
les fulles mortes volen fer el vol.

Joan Josep Roca Labèrnia
______________________


CADA FULLA PREN COLOR

Cada fulla pren color
quan s'instaura la tardor,
i si arriba una ventada
les porta el vent a fer una desfilada
per lluir sa brillantor 
a aquella efímera passada.



Barriel, Isabel

______________________


COLOR TARONJA

Color taronja a la taula,
de tardor els aliments:
carbasses i moniatos,
pastanagues i pinatells,
taronges i l'ou de reig.

Els caquis i les mandarines,
i el color del vespre al cel,
quan el sol es retira
i s'amaga discretament. 

Barriel, Isabel
______________________


DELS COLORS

Una abraçada al bosc 
dels colors del foc
el disfressen de tardor.

Roig a les fulles de l'auró,
groc al brancam del castanyer,
taronja cremat sota el sol
i tots els marrons del món.

Conserven el seu verd
les fines fulles del pi,
l'alzina i el romaní
quan l'estiu toca a la fi.

Barriel, Isabel
______________________


ENS ABRAÇA LA TARDOR

Ens abraça la tardor,
ens regala llum cansada
entre remolins i ventades,
fum i roig de llenya i foc,
i el farcit gloriós del rebost…

Barriel, Isabel
______________________


ESTACIONS

Ens atrapa la tardor
amb la pluja i la frescor,
un cistell de rovellons,
la magrana i sa dolçor.

Barriel, Isabel
______________________


LES FORMIGOTES

Les formigotes
van al jardí,
totes treballen
fins a la nit.
Amb sis potetes
un guarnit cap
com van de pressa
cercant sembrats.
Un bri de palla,
un gra de blat,
sempre empenyent,
sempre avançant.
Les formigotes
ni tenen fam,
massa calor
per aturar.
El formiguer
encara és buit,
la reina mare
demana ajut.
Passen els dies,
passen les nits,
el formiguer
es va omplint.
Les formigotes
no poden més,
avui treballen,
canvia el temps.
No queden hores
per prendre el sol,
els núvols vénen,
porten tardor.

Joan Josep Roca Labèrnia
______________________


TEMPS DE TARDOR

Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.

A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.

A pluja,
a riuada,
a herba mullada.

Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.

Tot fa aquella olor
a temps de tardor.

Barriel, Isabel